Teories conspiratives indestructibles

Des de fa un temps, i sobretot arran del tiroteig massiu de Las Vegas del passat octubre, una sèrie de teories conspiratives no han deixat d’aparèixer arreu de les xarxes socials i els mitjans. El missatge d’aquestes teories és clar, argumenten que els supervivents d’aquestes tragèdies són actors contractats per promoure les lleis a favor del control d’armes als Estats Units.

Un podria pensar que el missatge d’aquests conspiradors es perd enmig de les xarxes socials i no té un ressò mediàtic suficient però passa tot el contrari. Google i Facebook, entred’altres, són uns dels causant de la difusió massiva d’aquests tipus de continguts i de la proliferació constant dels mateixos. És cert que les conspiracions potser són poc fiables però, a les xarxes socials, només necessiten un manat d’adeptes per estendre-les.

Un factor molt important que s’ha posat de manifest recentment és el fet d’eliminar tot aquell material relacionat amb teories conspiratives de les xarxes. Mentre Youtube i Facebook eliminen constantment aquests tipus de continguts, els creadors dels mateixos argumenten que aquest fet dóna credibilitat a les seves teories. Només fa falta que s’elimini un vídeo sobre una teoria falsa perquè el seu instigador encara defensi amb més fermesa la seva veracitat.

De primeres, Youtube i Facebook varen pensar que eliminant els continguts falsos de les seves plataformes pararien l’epidèmia de les conspiracions. No obstant això, els conspiradors veuen el gest d’eliminar els seus vídeos com una prova irrefutable de la seva condició de certesa. Creuen que si un contingut ha de ser eliminat, vol dir que és cert.

Aquest és el cas de Info Wars, una pàgina web d’ultradreta que ha alimentat la teoria dels actors en els tirotejos. El presentador, Alex Jones, al igual que molts altres conspiradors, ha utilitzat les restriccions de Youtube del seu contingut per generar més interès i plantejar la qüestió com un debat sobre la llibertat d’expressió.

Capture.jpg

Alex Jones, presentador d’Info Wars

Però el conflicte no només es queda aquí. El problema real arriba quan els conspiradors assetgen als supervivents dels tirotejos, acusant-los de ser actors i demanant-lis proves d’aquest mateix fet. Un col·lectiu que s’està veient molt afectat per aquests assetjadors són els estudiants que sobrevisqueren a la matança de Florida. Aquests estudiants, com molts altres estudiants d’arreu d’Estats Units, estan en contra de les armes i volen lleis de regulació. En aquest context, els conspiradors han convertit a tots aquests activistes pel control d’armes en un blanc pel ciber-assetjament.

No existeix un consens clar per solucionar aquest problema. Potser Youtube hauria de canviar d’estratègia i passar d’eliminar vídeos a directament tenir una plataforma més restrictiva, potser l’algoritme de Facebook hauria de preveure el ciber-assetjament i remeiar la situació de forma instantània.

Tanmateix, és possible que aquestes teories conspiratives siguin imparables i indestructibles després de tot. Com afirma Colleen Seifert, professora de psicologia de la Universitat de Michigan: “És normal voler atacar la informació que no coincideix amb les teves creences. És un tret humà. L’absència d’informació pot alimentar els arguments dels conspiradors, ja que ells no poden explicar la desaparició dels seus vídeos”.